Parlar de la figuera suposa analitzar molts continguts diferents, és una tasca complexa però l'aniré paint a poc a poc.
Pel lloc on creixen:
Ens podem trobar figueres als llocs més inesperats, conreades en bancals, en els marges, dalt dels capanars o dalt de les palmeres o com aquesta fotografia en una claveguera de Castelló de la Plana.
Per les llegendes i mites:
Molts són els mites i llegendes que parlen bé o malament de la figuera, Alguns vegades s'han donat casos que quan una persona ha tallat o ha arrancat una figuera mentre tenia la fulla verda, a la primavera següent ha mort de manera misteriosa i en algun cas conegut sota la figuera.
Parlen també que és un arbre màgic i que el ritual de la nit de Sant Joan ens diu que aquesta nit cal plantar una figuera, però una branqueta i té el poder d'arrelar.
Una altra llegenda és que Déu va seure sota una figuera i no li va fer ombre, llavors la va maleir a no tenir flors.
Támbé en parlen molt malament del bac de figuera, ja que te la fusta molt fràgil i és fàcil caure.
Podríem escriure tot un llibre parlant de les maldats i bondats de la figuera, la màgia i la dolçor.
De moment simplement volia presentar una figuera molt especial, ella viu dintre d'una claveguera en el cantó del carrer Comte Pestàgua i l'Avinguda València de Castelló de la Plana, està molt bonica durant la brotació cap al març, ja que després la pols, la brutícia, les sabates dels vianants i les burilles que tiren van cremant-la i deixant-la bruta. Jo fa més de dos anys que me la vaig trobar i fa molt de goig quan a la primavera treu les fulletes sota la claveguera.
 |
| Figuera recargolada prop de Callosa d'en Sarrià |
 |
| Figues verdes |
Les figues flors també anomenades bacores són les que maduren en maig i juny, hi ha la crença que si les figueres s'esporguen el 25 de gener fan més bacores.
Aques estiu de l'any 2015 una forta ventada va tombar moltes de les figueres del terme de Castelló, entre d'altres la figuera de l'alquerieta, li va trencar moltes branques però ella rebrota. Sempre recordaré que vàrem plantar la figuera quan jo tenia cinc anys. És que la figuera té la fusta molt toba i de seguida es trenca
Al mig del barranc de les Coves o de Sant Miquel vaig poder tastar algunes figues blanquetes, tenen la pell de fora groga.
Per collir les figues que es troben altes solem gastar el panfigo, és una canya i a la punta hi ha un element fet de planxa en forma de flor. De manera que des de baix es posa la figa dintre i es roda la canya. De manera que al girar la fulla de la planxa talla el pessó de la figa, i aquesta cau dintre de l'embut, després es baixa la canya i et menges la figa
 |
| Panfigo am una figa |
 |
| Interior d'una figa madura |
També en el cançoner tenim moltes cançons que parlen de les figueres i les figues,
Com per exemple eixa que diu
Jo sé una cançó de fil i cotó
me menge la figa i tire el pessó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada