dilluns, 1 de setembre del 2014

Brassica Oleraea. Col Llombarda o col morada

 Brassica oleracia. Col Llombarda o col morada
Col llombarda a l'hort. febrer 2015
 És una varietat de col, totalment morada, normalment fa un cop molt dur i amb molta resistència a l'espigat.
 Al bollir-la deixa un tiny  morat.
 Un dels plaers del nostre Camí  per l'horta van ser els camps de cols llombardes.


Pisum Sativum.Pesol de desfer

 Pisum sativum.Pesol de desfer
El pésol de desfer comença a traure les primeres flors

 El pésol de desfer  és un conreu més bé d'hivern.
 El nom que a Castelló de la Plana li donem al que té la tavella dura i és menja sols el gra és de desfer 
Pesols sense gra
Flor de pésol de desfer

Flor de pésol de desfer

Pisum sativum var. sacchratumPésol fi.

Pisum sativum.Pesol fi.
Tavelles de pèsols fins

El pesol fi a diferència del de desfer es menja també la tavella, és tradicional a Castelló  de la Plana i en general al País Valencià posar-lo a la paella, també un fet que em sembla peculiar és la forma de menjar-los, una vegada cuits  amb els dits s'agafa  del peciol i s'introdueix tot  el pésol dintre la boca i apretant amb les dents estirem de la mà i  traiem els dos filets.
 A nivell de conreu tenen molta capacitat per rebordonir-se,  vaja, que la tavella es queda dura semblant als de desfer i no es poden menjar.










Colocasia antiquorum. Colocàsia

Colocasia antiquorum . Colocàsia. 
També és  anomenada colocàsia esculenta, la colocàsia en el nostre entorn és una planta ornamental que té molta elegància per les seues fulles grans, curiosament en altres parts del món anomenat també taro, és un conreu, del qual s'aprofita l'arrel per a l'alimentació humana. Sobretot Nigèria Xina i Japó són les zones de major producció.
Tot i el seu aprofitament com a aliment a moltes parts del món ací  li donarem preferència a la seua vessant com a planta ornamental que és el que trobarem en el nostre entorn.

Flor de colocàsia a l'alqueria de la partida la Mota de Castelló.
Planta de colocàssia.



Col Romanesco

Col Romanesco
 Una nova forma apareix a l'hort , la col romanesco, molt semblant a la coliflor, però amb aquesta forma tan peculiar que té la inflorescència dibuixant petites piràmides



Vicia Faba. Fava.

Vicia Faba. Fava .

Respecte les faves antigament no disposàvem de la varietat de tardor, anomenada flor de tardor que el que fa és allargar el cicle  de collita, antigament a Castelló era una fita collir  les primeres faves  per les festes de la Magdalena,  cap a març, i menjar-nos la truita de faves dalt  de l'ermita com marca la tradició de Castelló cada tercer diumenge de quaresma.  Depén de quan eren les festes, ja que  podien caure a finals de febrer març o principis d'abril,  espigolàvem les primeres faves, de vegades,  si eren molt tendres fins i tot fergides amb la pell. Era també un deler collir-les i menjar-les. Això són ara sols records de la meua infantesa. Es clar les faves les sembràvem cap a Tots Sants (1 de novembre), i venies a collir les primeres faves cap a març.

 Ara això ja no és així, amb la implantació de la nova varietat de tardor quan venen les festes de Magdalena ja estàs fart de menjar faves, ja no són les primeres ni les més tendres. Ja que les de flor de tardor  es sembren cap a l'agost i cap a principis d'octubre es pot estar collint ja, fins a març o abril que venen les  del temps, aixó si, són molt sensibles a la calor i  els darrers anys, que l'estiu s'allarga això ho aguanten molt malament i agafen moltes malalties i no produeixenpracticament
Un detall respecte les faves és que ha de passar el minim temps des que es cullen fins que es couen, així les faves són més tendres.
Una de les receptes tradicionals a Castelló són les faves al tombet, que es posen les faves pelades en un perol i  es posa la tapa del perol  a l'inrevés i plena d'aigua, de tant en tant  el traiem en momlt de compte que l'aigua no caiga dintre i donem unes voltes a  les faves  agafant el perol de les anses. despres  que tinguem les faves girades tornem a posar la tapadora girada i plena d'aigua.



 
Favera flor de tardor  el 6-9-2014


 Favera acabada d'eixir de terra. Setembre del 2016
A l'hort comencen a eixir les primeres faves.
 La flor de la favera semblen papallornes blanques amb puntests negres sobre les plantes.
 Cap al gener estem collint faves
faves, flor de tardor 26-12-14
fava flor de tardor novemgre del 2014
Fava flor de tardor amb flor
 

Detall de les flors de la fava, de blanc pintades de negre

Xicotetes faves acabades de quallar





 Faves  del temps .8-12-14

Fava varietat reina mora-
Faves seques per llavor











Ocimum basilicum, Alfabega

Alfabega

També anomenada pels diferents territoris de parla catalana; alfàbregaalfabagueraalfàbega, aufàbiga o aufàtia.
És important el seu conreu  i el seu ús com a condiment en la nostra gastronomia.





Alfàbegues a l'hort 3/10/2020


Lavandula angustifolia. Espígol

Espígol.

Anomenat també espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó, lavanda o llabanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica)


Lavanda ve de "lavo" que vol dir purificar.


S’usa en perfumeria, com a medicinal, com a tranquil·litzant i inductor del son. Es fa mel monofloral i és repel·lent als mosquits.
Planta d'espígol al jardí versos i flors





Petroselinum crispum. Juliverd

 Petroselinum crispum Juliverd.

 Una mateta de juliverd tenim a l'hort,  anem segant fulles i va brotant, a la primavera s'espigarà i florirà .

Cichorium endivia.Escarola

 Cichoruium endivia. Escarola.
 Endivia de fulla rizada.26-12-14

 Es curiós perquè a Castelló de la Plana sempre li hem dit endivia, anomenem de la mateixa manera a les dues varietats, la que té la fulla rizada i  les brotacions forçades.
En aquesta entrada parlarem de la de les fulles rizades.
 Té molta resistència al fred, però quan arriba la calor s'espiga.
 En el conreu esperem a que tinga un bon toll de fulles per lligar-la, es molt important quan es lliga per blanquejar les fulles fer-ho per la vesprada i estar segurs que la planta està seca, ja que si està mullada , ve per l'aiguatge o per la pluja,   si les fulles interiors tenen humetat després es podrirà.
 Per una altra banda és millor la sembra i plantació d'agost a octubre, les plantacións de febrer acaben espigant-se abans de tenir prou fulles per lligar-les.


Brassica oleracea.Col de brusel·les


 Brassica oleracea.Col de Brussel·les. És desembre i les cols estant traient els petits cabdells a l'axil·la de la fulla.
8-12-14


 Detall de la cabdell que creix entre la tija i el peciol.8-12-14
.

Espinacia oleracea.Espinac

 Espinacia oleracea.Espinac 
Partida la Mota.Castelló de la Plana 26-12-14

 L'espinac  és una planta que es conrea durant les estacions que la calor no apreta tant,  ja que la clalor forta l'espiga molt rapidament, i la calor accelera  el creixement i la floració prematura.
  A la primeavera i a la tardor és prou vulnerable als caragols i les baboses, aquestes darreres van per la nit i a primera hora del matí quan hi ha humetat i el sol encara no ha eixit, després les baboses s'amaguen a sota terra durant les hores de calor.

Lactuca Sativa Flor de maig

Lactuca Sativa.Encisam Flor de Maig
 Sembla que  els caragols i les baboses l'han deixat viure .

Lactuca Sativa.Encisam

Lactuca Sativa. Encisam.
 En aquesta entrada estudiarem tot allò referent als encisams, formes varietats i tot allò que anem aprenent sobre aquesta espècie.

 
 Encisam de fulla de roure.
 Encisam de fulla de roure roig.26-12-14
 Dintre l'encisam de fulla de roure, en podem trobar de roig i de verd.
 En aquest cas és conreat a la partida la Mota. Castelló de la Plana.


  Encisam d'Orella de Burro.
 És un encisam d'hivern que  que fa cabdell tot sol, no necessita lligar-se. En aquest cas va ser durant la caminada d'Alboraia a Burjassot que vam trobar aquest preciós camp  d'encisams a pun de collir.






Mentha Piperita.Herbasana.

Mentha Piperita. Herba sana
L'herba sana , nom que té a Castelló de la Plana aquesta menta és de fàcil conreu, i arrela fàcilment . Nosaltres hem agafat una branqueta amb arrel de la planta mare i la tenim en un cossiol ja brotada.
 Tot i això encara no la tenim al Jardí de les espècies.
 Dintre dels usos locals a part dels més generals que trobareu a la viquipèdia, a Castelló és tradicional  posar unes branquetes en verd a la paella.
 Ara ja la tenim al Jardí de les espècies.