dijous, 19 de febrer del 2015

Ceratona siliqua. Garrofera

  Ceratona Siliqua. Garrofera

La garrofera és un arbre que pot agafar fomes recargolades i pot arribar a viure molts anys, també és un dels arbres que mai es troba sense fruit, ja que quan collim les garrofes ja trobem la flor i les garrofetes una altra vegada. Com és el cas d'aquestes fotografies on veiem les primeres flors i garrofetes,
Infrutescència, amb les garrofetes molt menudes

Sac de garrofes preparades per donar la bestiar

Un grapat de garrofes

Llavors de la garrofa, també anomenat garrofí


Inflorescència de garrofa.


Inflorescència de la garrofera

Garrofera al terme de Sant Joan de Moró a la Plana Alta


Prop del camí de Tàrbena em va sorprendre aquesta garrofera de proporcions magnífiques.
 La garrofera és un arbre arrelat a la  nostra història i la cultura del nostre poble, calu per a la supervivència dels nostres avantpassats a les comarques el secà.
 Aquesta serà una entrada llarga  ja que la tradició del seu conreu és molt gran.
 La primera cosa que em ve al cap és la cançó d'Al Tall 
 la Garrofera.
 La garrofera és d'argila,
si a vostè no li sap mal,
és arbre de tensió alta
per la rojor de la carn,
mastega terra apretada
i embraça pedres mollars;
la garrofera és eterna:
sempre ha estat on ha d'estar,
sempre ha d'estar on estava,
si a vostè no li sap mal.
La garrofera destil·la
rampellades nacionals.
Fora de la nostra terra
els que l'estan ocupant!

El paratge de les Macollades, és una zona de garroferes centenàries prop d'Olocau ( El Camp de Túria).
 Garrofes verdes  al paratge de les Macollades Olocauines, conjunt de garroferes centenàries  prop d'Olocau ( El Camp de Túria)
 La major importància del conreu de les garroferes  antigament era perquè era la base de l'alimentació de les cavalleries, que eren imprescindibles per al treball de la terra.
Molta part del secà del País Valencià són garroferes, els garroferals són un paisatge molt nostre no és d'estranyar que el 50% de la producció estatal siga del País Valencia i segons les dades de la viquipèdia el 25% de la producció mundial.


 Espectacular garrofera coberta totalment de garofes per tot el tronc, en aquest cas al jardí de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.



En la caminada de Sagunt a l'ermita del Bon Succés de Benifairó en gener les garrofetes començaven a prendre forma.




 La Garrofera Roja

Aquesta garrofera té la seua història, ubicada al Mas d'Avall, poble integrat dintre del terme de Costur a la comarca de l'Alcalatén.
Antigament al seu voltant feien ball i era un lloc de trobada per a la gent del Mas d'Avall, després també va tenir polèmica, ja que com veieu creix dintre del carrer i la volien arrancar, però  hi ha gent que va fer força per mantenir-la .
Una altra garrofera que em va sorpensdre va ser la de davant de l'ermita de Sant Vicent de Borriol.



En el nostre viatge per la Marina Alta davant del santuari de la Mare de Déu dels Àngels  al terme de Xàbia vaig trobar aquesta garrofera.
 En aquest cas és una garrofera també de bona soca i que a més té un banquet al seu costat per descansar o gaudir del paisatge, aquesta vegada és al terme de les Useres a l'Alcalatén, pel camí de la font de més Amunt a les Useres.


L'arrel de la garrofera aguanta el marge.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada