A Castelló de la Plana el fruit l'anomenem llima, i a l'arbre llimera.
És molt més conreat a la zona de l'Alacantí com a monocultiu, per la Plana la solem veure més aïllada en mig dels horts de tarongers, que destaquen el groc punyent dels seus fruits sobre el color taronja de les clemenules o navels que l'embolten.
És més sensible al fred que la resta de cítrics i això condiciona el seu conreu en zones més fredes.
Pel que fa al fruit cal destacar el seu valor medicinal, la seua capacitat de protecció i de resistència a certs virus.
Per això mitja llima escorreguda beguda en dejú cada matí ens protegeix de posar-nos malalts.
És tradicional posar-la a molts plats. Però una imatge que em bé a la memòria és quan es posa el paelló damaunt la taula i abans de posar-se a menjar la paella, s'escorre la llima per damunt de l'arròs.
Del cançoner popular respecte la llima tenim una cançó molt bonica que parla de la llima i que diu així
Eres enganyadora, llima llimeeta, llima llimeta,
boniqueta per fora, per dins agreeta, per dins agreeta.
I com la llima vol pareixer xiqueta fa la veu prima,
fa la veu prima, fa la veu prima.
A raó a raó de vint-i-nou dos botifarres i un sou.
En aquest cas la flor de llimera és molt corrent trobar-la en diferents èpoques de l'any, ja que la llimera té una floració més distribuïda que el taronger, depenent de les varietats també.
Algunes imatges més del cicle de la llimera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada