Actinidia deliciosa. Kiwi.

Actinida deliciosa. Kiwi
 Aquesta plantació de kiwi  forma part del conjunt de la finca de la cartoixa de Porta Celi. ( El Camp de Túria). Podem entendre que hi ha principalement dues espècies de kiwis, Actinidia chinensis i actinidia deliciosa, i es diferèncien per la forma dels fruits, i en aquesta entrada parlarem dels fruits més rodonets, de l'actinidia deliciosa.

Plantació de Porta Coeli el 12-12-14

  Aquesta vegada no vaig ananr-hi tan lluny, al costa de casa vaig poder gaudir del seu llustre.
Admirant les plantes properes dels veïns,  a la partida la Vall de Borriol (Plana Alta) vaig poder admirar alguns fruits de kiwis que   ens resaltaven a la vista

 kiwis al més de juny

Recordem que el kiwi és un arbust que té les flors masculines  i femenines en diferents peus, normalment a les plantacions la proporció és de deu femelles per mascle.

Planta jove de kiwi enfilant-se a la canya

Planta jove de kiwi enfilant-se a la canya

Equus asinus.Ase

Equus asinus.Ase.
  En aquesta entrada posaré les diferents races de rucs que vaig coneixent, primer posare el ruc i la somera que tenim a l'alqueria que formen part dels animalets que hi ha a casa,  a ella li diuen Quiqueta i a ell Socarrat,ja que ve de Vila-real.

 Socarrat

 La cabreta se li'n puja al llom a la Quiqueta

  Quiqueta

Triticum durum.Blat

Triticum durum .Blat


 Ara a la tardor hem sembrat blat amb la idea de fer ací el seguiment del procés que segueix el cicle del cereal
Hem fet una pimera sembra amb blat de consum convencional.
L'1 de novembre vàrem fer una segona sembra amb blat cerificat ecològic.

Granets de blat dur en la sembra el 2-11-14

Vista de les fulles, les dos estipules i la petita lígula.

Naixement del blat

Naixement del blat octubre del 2014.

El blat ja comença a verdejar.

 blat .8-12-14

blat espigat però encara tendre

Blat espigat-31-4-15

Espiga de blat

Espigues de blat madures

Espiga de blat madura

 Bé, com diu la dita al juny la falç al puny, o com canta la cançó dels segadors, que ens recorda la guerra  dels segadors "  bon colp de falç, bon cop de falç defensors defensors de la terra, bon colp de falç. Quan fem caure espigues d'or , quan convé seguem cadenes.

 Per altra banda com no, l'altra cançó que em ve a la memòria quan parlem de la sega i de les eines que antigament s'utilitzaven no podien faltar les paraules de l'Ovidi Montllor quan explica  la cançó de la Samarreta.
 "Al País Valencià per segar el blat , l'alfals fem servir una eina que es diu corvella"

Ací ja el tenim totalment  madur a punt de segar.

 Després de la sega  antigament venien tota una serie de faenes i de passos fins que el pa quedava cuit.
Per això un dels espais molt importats antigament va ser l'era on es feien moltes d'aquests treballs, espai  pla de terra xafada que estava davant del mas.
Per això el cant de batre és un cant tradicional valencià que va nàixer  al costat del treball del blat o del cereal  a l'era . El seu nom ens ho diu tot , és el cant que els llauradors feien mentre batien el blat , per separar el gra de la palla i mentre trillaven amb el trill i el matxo per desganar el blat i separar-lo de l'espiga. És un cant a l'aire, sense rondalla ni  més instruments  que la veu.

 Caminàvem per la serra Gelada (Marina Baixa) quan per terra hi havia escampat molt de blat i estava començant a nàixer, supose que sera per la caça de les perdius.

Brassica Oleraea. Col Llombarda o col morada

 Brassica oleracia. Col Llombarda o col morada

Col llombarda a l'hort. febrer 2015

 És una varietat de col, totalment morada, normalment fa un cop molt dur i amb molta resistència a l'espigat.
 Al bollir-la deixa un tiny  morat.
 Un dels plaers del nostre Camí  per l'horta van ser els camps de cols llombardes.

Pisum Sativum.Pesol de desfer

 Pisum sativum.Pesol de desfer

El pésol de desfer comença a traure les primeres flors

 El pésol de desfer  és un conreu més bé d'hivern.
 El nom que a Castelló de la Plana li donem al que té la tavella dura i és menja sols el gra és de desfer 

Pesols sense gra

Flor de pésol de desfer

Flor de pésol de desfer

Pisum sativum var. sacchratumPésol fi.

Pisum sativum.Pesol fi.

Tavelles de pèsols fins

El pesol fi a diferència del de desfer es menja també la tavella, és tradicional a Castelló  de la Plana i en general al País Valencià posar-lo a la paella, també un fet que em sembla peculiar és la forma de menjar-los, una vegada cuits  amb els dits s'agafa  del peciol i s'introdueix tot  el pésol dintre la boca i apretant amb les dents estirem de la mà i  traiem els dos filets.
 A nivell de conreu tenen molta capacitat per rebordonir-se,  vaja, que la tavella es queda dura semblant als de desfer i no es poden menjar.

Colocasia antiquorum. Colocàsia

Colocasia antiquorum . Colocàsia. 
També és  anomenada colocàsia esculenta, la colocàsia en el nostre entorn és una planta ornamental que té molta elegància per les seues fulles grans, curiosament en altres parts del món anomenat també taro, és un conreu, del qual s'aprofita l'arrel per a l'alimentació humana. Sobretot Nigèria Xina i Japó són les zones de major producció.
Tot i el seu aprofitament com a aliment a moltes parts del món ací  li donarem preferència a la seua vessant com a planta ornamental que és el que trobarem en el nostre entorn.

Flor de colocàsia a l'alqueria de la partida la Mota de Castelló.

Planta de colocàssia.

Col Romanesco

Col Romanesco
 Una nova forma apareix a l'hort , la col romanesco, molt semblant a la coliflor, però amb aquesta forma tan peculiar que té la inflorescència dibuixant petites piràmides

Vicia Faba. Fava.

Vicia Faba. Fava .

Respecte les faves antigament no disposàvem de la varietat de tardor, anomenada flor de tardor que el que fa és allargar el cicle  de collita, antigament a Castelló era una fita collir  les primeres faves  per les festes de la Magdalena,  cap a març, i menjar-nos la truita de faves dalt  de l'ermita com marca la tradició de Castelló cada tercer diumenge de quaresma.  Depén de quan eren les festes, ja que  podien caure a finals de febrer març o principis d'abril,  espigolàvem les primeres faves, de vegades,  si eren molt tendres fins i tot fergides amb la pell. Era també un deler collir-les i menjar-les. Això són ara sols records de la meua infantesa. Es clar les faves les sembràvem cap a Tots Sants (1 de novembre), i venies a collir les primeres faves cap a març.

 Ara això ja no és així, amb la implantació de la nova varietat de tardor quan venen les festes de Magdalena ja estàs fart de menjar faves, ja no són les primeres ni les més tendres. Ja que les de flor de tardor  es sembren cap a l'agost i cap a principis d'octubre es pot estar collint ja, fins a març o abril que venen les  del temps, aixó si, són molt sensibles a la calor i  els darrers anys, que l'estiu s'allarga això ho aguanten molt malament i agafen moltes malalties i no produeixenpracticament
Un detall respecte les faves és que ha de passar el minim temps des que es cullen fins que es couen, així les faves són més tendres.
Una de les receptes tradicionals a Castelló són les faves al tombet, que es posen les faves pelades en un perol i  es posa la tapa del perol  a l'inrevés i plena d'aigua, de tant en tant  el traiem en momlt de compte que l'aigua no caiga dintre i donem unes voltes a  les faves  agafant el perol de les anses. despres  que tinguem les faves girades tornem a posar la tapadora girada i plena d'aigua.



 

Favera flor de tardor  el 6-9-2014

 Favera acabada d'eixir de terra. Setembre del 2016

A l'hort comencen a eixir les primeres faves.
 La flor de la favera semblen papallornes blanques amb puntests negres sobre les plantes.
 Cap al gener estem collint faves

faves, flor de tardor 26-12-14

fava flor de tardor novemgre del 2014

Fava flor de tardor amb flor

 

Detall de les flors de la fava, de blanc pintades de negre

Xicotetes faves acabades de quallar

 Faves  del temps .8-12-14

Fava varietat reina mora-

Faves seques per llavor