Punica granatum. Magraner

Punica granatum. Magraner.
 Seguint el nostre recorregut per Borriol a la vora d'un barranc seguint el recorregut del camí  de les Ermites, vàrem trobar un magraner molt ufanós i amb algunes magranes

 Pel que fa a les cançons populars que ens recorden la magrana entre d'altres tenim El Micalet de Seu.

El Micalet de la Seu

 El Micalet de la Seu xim pum  ole ole pum cata pum meeeeec.

 s'ha obert com una magrana,

s'ha obert com una  magrana xim pum  ole ole pum cata pum meec,

 La culpa la té l'obrer,

 la culpa la té l'obrer xim pum cata pum meeec, que l'ha fet de mala gana, que l'ha fet de mala gana xim pum oleole pum cata pum meeeec. 

I parlant de magranes obertes prop de la Moreria a les Coves de Vnromà  vaig trobar aquestes magranes.

Pyrus communis. Perera.

Pyrus communis. Perera.
Les pereres les trobem conreades en molts pobles, en algunes comarques com el Segria en podem trobar grans extensions. A la meua comarca , la Plana Alta no el solem trobar massa en monocultiu més bé fruiteres escampats al marge del bancal.
 Si que és veritat que a l'horta de Castelló sobre l'any 50 es van fer alfguns perrerars que ara o els han arrancat o es troben abandonats.
 Antigament a la Plana hi havia algunes varietats com la cristalina que ara han desparegut.

Pel que fa a les expressions una de molt carcterística i viva és aixó és de l'any de la pera, per dir a una cosa que és molt antiga.
 Pel que fa  a les rondalles em ve a la memòria la de Peret.
 Molt resumidament això eren dos germans i un mata a l'altre, a l'anomenat Peret,  i al punt on fa l'assassinat creix una perera molt ufana i amb moltes peres, llavors el germa que queda viu , li diu
-Peret tiram una pereta, i el germa des de sota terra li contesta que caigue la més madureta,  i li cau una pedra.
 Aquest estiu passat, concretament l'agost del  2015 en la meua visita al mas del Negre a Ogassa, el Ripollès vaig poder veure una perera monumental al costat del mas

  Un brot de perera blanqueta a Borriol, la Plana Alta.

Amaranthus Caudatus. Cordons de gitana

Amaranthus caudatus. Cordons de gitana, cua de guineu.
Normalment la majoria de plantes de genere amarantus estan considerades males herbes, però aquesta  és una amarantàcia conreada normalment en jardineria.
 Aquesta en concret és una escepció ja que la vaig trobar en un hort  a la partida de la Vall de Borriol.

 Cordons de gitana

Pinet xino

Pinet xino.
 De moment encara no he trobat el seu nom científic  ni he pogut classificar-lo. No té res a veure amb el pi(Pinus pinea) , ja que és una planta herbàcia però recorda una mica la seua forma. És una planta conreada en jardineria però s'escampa facilment pels camps  del voltant.
 En aquest cas el vaig trobar creixent lliurement sota un hort de tarongers a la partida la Mota  de Castelló de la Plana.

Ipomea purpurea. Glòria del matí. Meravelles

Ipomea purpurea.Glòria del matí, meravelles.
Dintre del genere Ipomea trobem aquesta espècie,de vegades hi ha diferències a l'hora de classificar-la, de vegades I purpurea, I. tricolor, i I violacea, s'inclouen com subespècies diferents, i de vegades es tendeix I.tricolor i I. violacea , es tendeix a incloure-les  com la mateixa subespècie.

Pel que fa a la planta és una liana molt robusta, molt conreada en jardineria per cobrir tanques i emparrats, que moltes vegades la  podem trobar en camps abandonats, la qual   s'ha assalvatjat.

 En aquest cas les plantes les vaig trobar a Ondara, tenen una tonalitat diferent , són més blaves tal vegada són varietats diferents o es perquè és una espècie diferent, no ho sé.

Abelia grandiflora. Abèlia grandiflora

 Abelia grandiflora. Abèlia grandiflora.
 És un arbust de la família de les caprifoliàcies semicaduc,un híbrid entre dues espècies, l'Abelia xinensis i l'Abelia uniflora. La trobem prou sovint pels jardins de Castelló de la Plana, concretament aquesta es troba als jardins de l'ermita de Lledó.
El genere abèlia compren  unes trenta espècies.

Cyperus esculentus.Xufera.Xufa

Cyperus esculentus. Xufera, xuflera, xufa.
 En la meua visita a Alboraia (l'Horta Nord) cap a finals de juny, vaig aprofitar i vaig fer una volta pels camins de l'horta i em vaig trobar les camps de xufa  que començaven a florir. És un cultiu introduït pels àrabs. Es conreat pels seus tubercles, les xufes,  dels quals  es trau l'orxata.
 Pel que fa a l'Horta d'Alboraia
 Aquesta zona d'Alboraia especialment bulnerable i en algunes ocasions atacada per l'urbanisme devastador. De moment s'ha salvat de la destrucció..
 El conreu de la xufa i tot el procés d'elaboració de l'orxata és tot un món que tal com el vaja coneixent , i vaja aprenent  de la gent de la terra aniré ampliant l'entrada.

A la primera caminada que vàrem fer de València a Alboraia cap al març del 2015 ens vàrem trobar que estaven sembrant la xufa, vàrem poder veure  la rectitud i la perfecció dels cavallons.
 També és molt curiosa la semblança a la junça, la planta és practicament igual , la flor si que és una mica mes xicoteta i més rogenca(la de la planta salvatge)

Cavallos sembrats de xufa a Alboraia.

Camps de xufa cap al mes de juny, al fons Alboraia.

 En mig del solc la xufa ja fa ombra

 Camps de xufa

Camps de xufa ja florida

Xufa en flor

 Camps de xufa en flor

 Camps de xufa en flor

Flor de la xufa

Camps de xufes, podem apreciar la flor

Solc sec del camp de xufes

 Al mes de gener aquest camp de xufes està sec, preparat per la collita

Mural ceràmic de la collita de les xufes en una orxateria d'Alboraia

  Després de recorrer una mica el terme d'Alboraia  i fer una mica de calor, no n'hi ha res com una bona orxata en una orxateria d'Alboraia. I com diu l'acudit, això és or, xata.

Liriodendron tulipifera. Tuliper de Virgínia

 Liriodendron tulipifera. Tuliper de  Virgínia.
 Són espectaculars les flors però també són molt peculiars les fulles, quatre lòbuls ben diferenciats.
 En aquest cas els arbres es troben als jardins de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.