Plantetes acabades de nàixer de panís en la part dels planters.
El panís que és com l'anomenem a Castelló de la Plana, també l'anomenen blat de moró i dacsa a moltes comarques de parla catalana.
És un conreu molt extés arreu del món, conreat de manera extensiva ja siga per la producció de gra, deixant madurar la panolla i recollint després les panolles madures, o per la producció de ferratge, en la qual es cullen les plantes quan es troben en floració i es tritura tota la planta, després es magatzema en sitges i mitjançant una fermentació adequada s'aprofita per l'alimentació del bestiar, majoritàriament vaques o d'altres remugants.
El que a Castelló anomenem panís de mogetes, també anomenat roses o crispetes arreu del territori és una varietat de panís , les plantes són de menor port i les panolles més menudes. La seua peculiaritat és que quan arriben a un limit de temperarutra exploten i prenen una forma tova de color blanc.
Tot i que a l'enllaç de la viquipèdia podreu aprofundir molt més, simplement comentar el seu origen mexicà i la importància que va tenir en l'alimentació dels indis americans. Per altra banda com s'ha extés el seu conreu per tot el món en molt poc de temps.
Pel que fa a les tradicions relacionades amb el panís, pel que fa al seu conreu n'hi ha la creença que passat un temps després de la floració, quan ja la panolla ha quallat i per donar-li força al creixement de la panolla s'ha de tallar el plomall o part masculina, per sobre de la panolla.
 |
| El panís cap a finals de juliol comença a traure el plomall |
 |
| El panís comença a aflorar la panolla |
És tradicional a Castelló de la Plana i sobretot en petites parcel·les la seua associació amb carics, també anomenats per l'Horta i la Costera fesols de careta., ja que el panís li fa de tutor al caric.
També era antigament tradició fer marfegues amb la pallarofa de les panolles, es collien les panolles quan les plantes ja estaven seques i s'estiraven deixant com dues orelles, per poder-les lligar i que es secaren, però sense arrancar la pallarofa i així és lligaven de dos en dos, així es podien penjar i es secaven millor, després de donar els grans de panís als animals, amb la pallarofa és feien màrfegues omplint sacs, i la barrusca que és el que quedava de la panolla però ja sense gra s'utilitzava per al foc.
El gra es dedicava a l'alimentació especialment dels animals, la major part d'aviram té molt de deler en picotejar el panís , tot i que si són pollets ha de ser trencat ja que és molt gran i no se'l poden menjar. Un dels grans plaers és quan collim alguna panolla tendra per menjar torrada al foc.
Un grapat de panís per donar a les gallines
En el meu viatge a les Coves de Vinromà l'estiu del 2015 vaig poder veure algunes penisseres en flor , pel seu aspecte semblaven ser panís de mongetes.
 |
| Panolla ataccada per les rates. |
Pel que fa a les varietats entre moltes trobem el panís de mongetes, també anomenat roses o crispetes. A continuació podem trobar una imatge de les panolles penjades per secar-se.
Podem observar que per penjar les panolles es lliguen entre elles en parelles, aprofitant les puntes de la pallarofa per emparellar-les
