 |
| Col llombarda a l'hort. febrer 2015 |
Al bollir-la deixa un tiny morat.
Un dels plaers del nostre Camí per l'horta van ser els camps de cols llombardes.
El Jardí de les espècies és un jardí virtual, on trobareu una col·lecció d'espècies vegetals conreades i alguns animals domèstics. Farem una especial atenció amb la seua relació amb la cultura popular.
dilluns, 1 de setembre del 2014
Brassica Oleraea. Col Llombarda o col morada
Brassica oleracia. Col Llombarda o col morada
És una varietat de col, totalment morada, normalment fa un cop molt dur i amb molta resistència a l'espigat.
Al bollir-la deixa un tiny morat.
Un dels plaers del nostre Camí per l'horta van ser els camps de cols llombardes.
Al bollir-la deixa un tiny morat.
Un dels plaers del nostre Camí per l'horta van ser els camps de cols llombardes.
Pisum Sativum.Pesol de desfer
Pisum sativum.Pesol de desfer
El pésol de desfer és un conreu més bé d'hivern.
El nom que a Castelló de la Plana li donem al que té la tavella dura i és menja sols el gra és de desfer
 |
| El pésol de desfer comença a traure les primeres flors |
El pésol de desfer és un conreu més bé d'hivern.
El nom que a Castelló de la Plana li donem al que té la tavella dura i és menja sols el gra és de desfer
 |
| Pesols sense gra |
 |
| Flor de pésol de desfer |
 |
| Flor de pésol de desfer |
Pisum sativum var. sacchratumPésol fi.
Pisum sativum.Pesol fi.
El pesol fi a diferència del de desfer es menja també la tavella, és tradicional a Castelló de la Plana i en general al País Valencià posar-lo a la paella, també un fet que em sembla peculiar és la forma de menjar-los, una vegada cuits amb els dits s'agafa del peciol i s'introdueix tot el pésol dintre la boca i apretant amb les dents estirem de la mà i traiem els dos filets.
A nivell de conreu tenen molta capacitat per rebordonir-se, vaja, que la tavella es queda dura semblant als de desfer i no es poden menjar.
 |
| Tavelles de pèsols fins |
El pesol fi a diferència del de desfer es menja també la tavella, és tradicional a Castelló de la Plana i en general al País Valencià posar-lo a la paella, també un fet que em sembla peculiar és la forma de menjar-los, una vegada cuits amb els dits s'agafa del peciol i s'introdueix tot el pésol dintre la boca i apretant amb les dents estirem de la mà i traiem els dos filets.
A nivell de conreu tenen molta capacitat per rebordonir-se, vaja, que la tavella es queda dura semblant als de desfer i no es poden menjar.
Colocasia antiquorum. Colocàsia
Colocasia antiquorum . Colocàsia.
També és anomenada colocàsia esculenta, la colocàsia en el nostre entorn és una planta ornamental que té molta elegància per les seues fulles grans, curiosament en altres parts del món anomenat també taro, és un conreu, del qual s'aprofita l'arrel per a l'alimentació humana. Sobretot Nigèria Xina i Japó són les zones de major producció.
Tot i el seu aprofitament com a aliment a moltes parts del món ací li donarem preferència a la seua vessant com a planta ornamental que és el que trobarem en el nostre entorn.
També és anomenada colocàsia esculenta, la colocàsia en el nostre entorn és una planta ornamental que té molta elegància per les seues fulles grans, curiosament en altres parts del món anomenat també taro, és un conreu, del qual s'aprofita l'arrel per a l'alimentació humana. Sobretot Nigèria Xina i Japó són les zones de major producció.
Tot i el seu aprofitament com a aliment a moltes parts del món ací li donarem preferència a la seua vessant com a planta ornamental que és el que trobarem en el nostre entorn.
 |
| Flor de colocàsia a l'alqueria de la partida la Mota de Castelló. |
 |
| Planta de colocàssia. |
Col Romanesco
Col Romanesco
Una nova forma apareix a l'hort , la col romanesco, molt semblant a la coliflor, però amb aquesta forma tan peculiar que té la inflorescència dibuixant petites piràmides
Una nova forma apareix a l'hort , la col romanesco, molt semblant a la coliflor, però amb aquesta forma tan peculiar que té la inflorescència dibuixant petites piràmides
Vicia Faba. Fava.
Vicia Faba. Fava .
Respecte les faves antigament no disposàvem de la varietat de tardor, anomenada flor de tardor que el que fa és allargar el cicle de collita, antigament a Castelló era una fita collir les primeres faves per les festes de la Magdalena, cap a març, i menjar-nos la truita de faves dalt de l'ermita com marca la tradició de Castelló cada tercer diumenge de quaresma. Depén de quan eren les festes, ja que podien caure a finals de febrer març o principis d'abril, espigolàvem les primeres faves, de vegades, si eren molt tendres fins i tot fergides amb la pell. Era també un deler collir-les i menjar-les. Això són ara sols records de la meua infantesa. Es clar les faves les sembràvem cap a Tots Sants (1 de novembre), i venies a collir les primeres faves cap a març.
Ara això ja no és així, amb la implantació de la nova varietat de tardor quan venen les festes de Magdalena ja estàs fart de menjar faves, ja no són les primeres ni les més tendres. Ja que les de flor de tardor es sembren cap a l'agost i cap a principis d'octubre es pot estar collint ja, fins a març o abril que venen les del temps, aixó si, són molt sensibles a la calor i els darrers anys, que l'estiu s'allarga això ho aguanten molt malament i agafen moltes malalties i no produeixenpracticament
Un detall respecte les faves és que ha de passar el minim temps des que es cullen fins que es couen, així les faves són més tendres.
Una de les receptes tradicionals a Castelló són les faves al tombet, que es posen les faves pelades en un perol i es posa la tapa del perol a l'inrevés i plena d'aigua, de tant en tant el traiem en momlt de compte que l'aigua no caiga dintre i donem unes voltes a les faves agafant el perol de les anses. despres que tinguem les faves girades tornem a posar la tapadora girada i plena d'aigua.
A l'hort comencen a eixir les primeres faves.
La flor de la favera semblen papallornes blanques amb puntests negres sobre les plantes.
Cap al gener estem collint faves
Respecte les faves antigament no disposàvem de la varietat de tardor, anomenada flor de tardor que el que fa és allargar el cicle de collita, antigament a Castelló era una fita collir les primeres faves per les festes de la Magdalena, cap a març, i menjar-nos la truita de faves dalt de l'ermita com marca la tradició de Castelló cada tercer diumenge de quaresma. Depén de quan eren les festes, ja que podien caure a finals de febrer març o principis d'abril, espigolàvem les primeres faves, de vegades, si eren molt tendres fins i tot fergides amb la pell. Era també un deler collir-les i menjar-les. Això són ara sols records de la meua infantesa. Es clar les faves les sembràvem cap a Tots Sants (1 de novembre), i venies a collir les primeres faves cap a març.
Ara això ja no és així, amb la implantació de la nova varietat de tardor quan venen les festes de Magdalena ja estàs fart de menjar faves, ja no són les primeres ni les més tendres. Ja que les de flor de tardor es sembren cap a l'agost i cap a principis d'octubre es pot estar collint ja, fins a març o abril que venen les del temps, aixó si, són molt sensibles a la calor i els darrers anys, que l'estiu s'allarga això ho aguanten molt malament i agafen moltes malalties i no produeixenpracticament
Un detall respecte les faves és que ha de passar el minim temps des que es cullen fins que es couen, així les faves són més tendres.
Una de les receptes tradicionals a Castelló són les faves al tombet, que es posen les faves pelades en un perol i es posa la tapa del perol a l'inrevés i plena d'aigua, de tant en tant el traiem en momlt de compte que l'aigua no caiga dintre i donem unes voltes a les faves agafant el perol de les anses. despres que tinguem les faves girades tornem a posar la tapadora girada i plena d'aigua.
 |
| Favera flor de tardor el 6-9-2014 |
 |
| Favera acabada d'eixir de terra. Setembre del 2016 |
La flor de la favera semblen papallornes blanques amb puntests negres sobre les plantes.
Cap al gener estem collint faves
 |
| faves, flor de tardor 26-12-14 |
 |
| fava flor de tardor novemgre del 2014 |
 |
| Fava flor de tardor amb flor |
 |
| Detall de les flors de la fava, de blanc pintades de negre |
 |
| Xicotetes faves acabades de quallar |
 |
| Faves del temps .8-12-14 |
 |
| Fava varietat reina mora- |
 |
| Faves seques per llavor |
Ocimum basilicum, Alfabega
Alfabega
També anomenada pels diferents territoris de parla catalana; alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia.
És important el seu conreu i el seu ús com a condiment en la nostra gastronomia.
 |
| Alfàbegues a l'hort 3/10/2020 |
Lavandula angustifolia. Espígol
Espígol.
Anomenat també espígol, espígol ver, espic, espígol d'estiu, espigola, barballó, lavanda o llabanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica)
Lavanda ve de "lavo" que vol dir purificar.
S’usa en perfumeria, com a medicinal, com a tranquil·litzant i inductor del son. Es fa mel monofloral i és repel·lent als mosquits.
Lavanda ve de "lavo" que vol dir purificar.
S’usa en perfumeria, com a medicinal, com a tranquil·litzant i inductor del son. Es fa mel monofloral i és repel·lent als mosquits.
 |
| Planta d'espígol al jardí versos i flors |
Petroselinum crispum. Juliverd
Petroselinum crispum Juliverd.
Una mateta de juliverd tenim a l'hort, anem segant fulles i va brotant, a la primavera s'espigarà i florirà .
Una mateta de juliverd tenim a l'hort, anem segant fulles i va brotant, a la primavera s'espigarà i florirà .
Cichorium endivia.Escarola
Cichoruium endivia. Escarola.
Es curiós perquè a Castelló de la Plana sempre li hem dit endivia, anomenem de la mateixa manera a les dues varietats, la que té la fulla rizada i les brotacions forçades.
En aquesta entrada parlarem de la de les fulles rizades.
Té molta resistència al fred, però quan arriba la calor s'espiga.
En el conreu esperem a que tinga un bon toll de fulles per lligar-la, es molt important quan es lliga per blanquejar les fulles fer-ho per la vesprada i estar segurs que la planta està seca, ja que si està mullada , ve per l'aiguatge o per la pluja, si les fulles interiors tenen humetat després es podrirà.
Per una altra banda és millor la sembra i plantació d'agost a octubre, les plantacións de febrer acaben espigant-se abans de tenir prou fulles per lligar-les.
 |
| Endivia de fulla rizada.26-12-14 |
Es curiós perquè a Castelló de la Plana sempre li hem dit endivia, anomenem de la mateixa manera a les dues varietats, la que té la fulla rizada i les brotacions forçades.
En aquesta entrada parlarem de la de les fulles rizades.
Té molta resistència al fred, però quan arriba la calor s'espiga.
En el conreu esperem a que tinga un bon toll de fulles per lligar-la, es molt important quan es lliga per blanquejar les fulles fer-ho per la vesprada i estar segurs que la planta està seca, ja que si està mullada , ve per l'aiguatge o per la pluja, si les fulles interiors tenen humetat després es podrirà.
Per una altra banda és millor la sembra i plantació d'agost a octubre, les plantacións de febrer acaben espigant-se abans de tenir prou fulles per lligar-les.
Brassica oleracea.Col de brusel·les
Brassica oleracea.Col de Brussel·les. És desembre i les cols estant traient els petits cabdells a l'axil·la de la fulla.
 |
| 8-12-14 |
 |
| Detall de la cabdell que creix entre la tija i el peciol.8-12-14 |
Espinacia oleracea.Espinac
Espinacia oleracea.Espinac
L'espinac és una planta que es conrea durant les estacions que la calor no apreta tant, ja que la clalor forta l'espiga molt rapidament, i la calor accelera el creixement i la floració prematura.
A la primeavera i a la tardor és prou vulnerable als caragols i les baboses, aquestes darreres van per la nit i a primera hora del matí quan hi ha humetat i el sol encara no ha eixit, després les baboses s'amaguen a sota terra durant les hores de calor.
 |
| Partida la Mota.Castelló de la Plana 26-12-14 |
L'espinac és una planta que es conrea durant les estacions que la calor no apreta tant, ja que la clalor forta l'espiga molt rapidament, i la calor accelera el creixement i la floració prematura.
Lactuca Sativa Flor de maig
Lactuca Sativa.Encisam Flor de Maig
Sembla que els caragols i les baboses l'han deixat viure .
Lactuca Sativa.Encisam
Lactuca Sativa. Encisam.
En aquesta entrada estudiarem tot allò referent als encisams, formes varietats i tot allò que anem aprenent sobre aquesta espècie.
Encisam de fulla de roure.
Dintre l'encisam de fulla de roure, en podem trobar de roig i de verd.
En aquest cas és conreat a la partida la Mota. Castelló de la Plana.
Encisam d'Orella de Burro.
És un encisam d'hivern que que fa cabdell tot sol, no necessita lligar-se. En aquest cas va ser durant la caminada d'Alboraia a Burjassot que vam trobar aquest preciós camp d'encisams a pun de collir.
En aquesta entrada estudiarem tot allò referent als encisams, formes varietats i tot allò que anem aprenent sobre aquesta espècie.
Encisam de fulla de roure.
 |
| Encisam de fulla de roure roig.26-12-14 |
En aquest cas és conreat a la partida la Mota. Castelló de la Plana.
Encisam d'Orella de Burro.
És un encisam d'hivern que que fa cabdell tot sol, no necessita lligar-se. En aquest cas va ser durant la caminada d'Alboraia a Burjassot que vam trobar aquest preciós camp d'encisams a pun de collir.
Mentha Piperita.Herbasana.
L'herba sana , nom que té a Castelló de la Plana aquesta menta és de fàcil conreu, i arrela fàcilment . Nosaltres hem agafat una branqueta amb arrel de la planta mare i la tenim en un cossiol ja brotada.
Tot i això encara no la tenim al Jardí de les espècies.
Dintre dels usos locals a part dels més generals que trobareu a la viquipèdia, a Castelló és tradicional posar unes branquetes en verd a la paella.
Ara ja la tenim al Jardí de les espècies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)